circumstàncies vàries

S’aturava el temps

mentre les agulles del rellotge

no cessaven; irrompien finestres

i portals, cortines fosques.

Fora, la pluja abraçava tota la ciutat

i en els bassals s’enfonsaven

botes de colors, monocromes,

o peus descalços. Sortírem.

L’aigua ens esguitava les cames

i les mans plegades, corrent pels carrers

de noms diversos, de besos estranys.

Erem aigua, barrejada, cabalosa.

I volíem ser-ho.

                                                                                                            Àngels Sendra