dilluns, 26 de maig de 2014

El benestar

No entenia com es podia estimar sense estimar-se, 
no sabia com funcionava això de voler-se sense voler.

I s'ho rumiava mentre l'observava somriure, 
de lluny, 
sense voler estimar-lo.



Àngels Sendra

divendres, 7 de març de 2014

Lligams


I, amb Elparadís de fons, li demanà que es casaren.
Ella li respongué que a l'endemà en parlarien: li acabava d'entrar la son al cos.

Àngels Sendra 


http://canalviajes.com/paseando-por-el-ponte-vecchio-de-florencia/

No més contes de princeses


Il·lustració de Denis Zilber

Els contes de princeses sempre 
li havien semblat estúpids, però 
cada nit desitjava tornar a somiar en aquell gripau.




Àngels Sendra



dilluns, 24 de febrer de 2014

L'espera

Jo sóc això que miro i se m'escapa 
Jordi Sarsanedas

Havia esperat tan impacientment que arribara aquell dia que, quan el va tindre davant, 
no va saber com agafar-lo, i el va deixar escapar.


Àngels Sendra

divendres, 24 de gener de 2014

Torres altes



Des de la torre més alta del regne es veia tota la mar, immensa, infinita fins i tot. Relliscar i endinsar-s'hi no era difícil; l'equilibri patia, a vegades, subtils crides d'atenció.
Una nit, potser de gener, els peus perderen l'estabilitat i des del bell mig de la mar cridaven ser rescatats. I continuen esperant.






Àngels Sendra

dimecres, 8 de gener de 2014

Parets de blanc



Cada nit li llevava el son preguntar-se per què, però, amb els anys, les respostes anaven reduint-se a miquetes: els llavis volien respondre però les lletres s'havien embolicat amb la llengua.


Àngels Sendra