dissabte, 26 de novembre de 2011

circumstàncies vàries

S’aturava el temps
mentre les agulles del rellotge
no cessaven; irrompien finestres
i portals, cortines fosques.

Fora, la pluja abraçava tota la ciutat
i en els bassals s’enfonsaven
botes de colors, monocromes,
o peus descalços. Sortírem.

L’aigua ens esguitava les cames
i les mans plegades, corrent pels carrers
de noms diversos, de besos estranys.

Erem aigua, barrejada, cabalosa.
I volíem ser-ho.


                                                                                                            Àngels Sendra

3 comentaris:

  1. M'ha dut records de la infància! Jo també volia xafar bassals :D

    ResponElimina
  2. Xiqueta, ets gran! m'agrada molt el que llig.

    ResponElimina