dimarts, 9 d’octubre del 2018

Endins

"No me n'aniria mai" -solia dir-li. I allà estava ella, anys després, estripant les agulles d'un rellotge fugisser.

À. Sendra

#microrelat

Va-i-vé

I allà amb els seus papers, quan pensava que començava a ser feliç de nou, els trons tornaven per indicar la pertorbació violenta de l'atmosfera.

À. Sendra

#microrelat

dissabte, 21 de març del 2015

Fins l'últim quinze hi ha partida



El campanar de l’església toca dos quarts; són les quatre i mitja i el pare ja està quasi preparat. Jo la veritat és que estic nerviosa, i a punt de fa una bona estona. És la primera vegada que vaig al Zurdo. El iaio m’ha contat moltes partides que ha vist allí, en temps del Rovellet i Juliet d’Alginet, i fins i tot de Pavia. Però hui diu que no pot vindre, diu que li fa mal el pit, que són coses de l’edat i del temps que se li escapa. Jo crec que exagera un poc, però li he donat un bes, d’eixos que curen, perquè ens acompanye a la pròxima partida, «segur que sí, pelâïlleta», ha contestat, amb un somriure un poc amagat. Estic asseguda en l’entrada de casa i veig que el pare s’apropa, es posa l’abric, es col·loca els cabells i em diu: «Mo’nem, xiqueta?», i d’un bot em pose dreta. El Renault 18 ens espera en la porta.


(...)

À. Sendra

dilluns, 26 de maig del 2014

El benestar

No entenia com es podia estimar sense estimar-se, 
no sabia com funcionava això de voler-se sense voler.

I s'ho rumiava mentre l'observava somriure, 
de lluny, 
sense voler estimar-lo.



Àngels Sendra

divendres, 7 de març del 2014

Lligams


I, amb Elparadís de fons, li demanà que es casaren.
Ella li respongué que a l'endemà en parlarien: li acabava d'entrar la son al cos.

Àngels Sendra 


http://canalviajes.com/paseando-por-el-ponte-vecchio-de-florencia/

No més contes de princeses


Il·lustració de Denis Zilber

Els contes de princeses sempre 
li havien semblat estúpids, però 
cada nit desitjava tornar a somiar en aquell gripau.




Àngels Sendra



dilluns, 24 de febrer del 2014

L'espera

Jo sóc això que miro i se m'escapa 
Jordi Sarsanedas

Havia esperat tan impacientment que arribara aquell dia que, quan el va tindre davant, 
no va saber com agafar-lo, i el va deixar escapar.


Àngels Sendra