divendres, 24 de gener de 2014

Torres altes



Des de la torre més alta del regne es veia tota la mar, immensa, infinita fins i tot. Relliscar i endinsar-s'hi no era difícil; l'equilibri patia, a vegades, subtils crides d'atenció.
Una nit, potser de gener, els peus perderen l'estabilitat i des del bell mig de la mar cridaven ser rescatats. I continuen esperant.






Àngels Sendra

dimecres, 8 de gener de 2014

Parets de blanc



Cada nit li llevava el son preguntar-se per què, però, amb els anys, les respostes anaven reduint-se a miquetes: els llavis volien respondre però les lletres s'havien embolicat amb la llengua.


Àngels Sendra