Torres altes

Des de la torre més alta del regne es veia tota la mar, immensa, infinita fins i tot. Relliscar i endinsar-s'hi no era difícil; l'equilibri patia, a vegades, subtils crides d'atenció.
Una nit, potser de gener, els peus perderen l'estabilitat i des del bell mig de la mar cridaven ser rescatats. I continuen esperant.






Àngels Sendra

Parets de blanc

Cada nit li llevava el son preguntar-se per què, però, amb els anys, les respostes anaven reduint-se a miquetes: els llavis volien respondre però les lletres s'havien embolicat amb la llengua.

Àngels Sendra

Assessorament lingüístic?

«Només hi ha un pecat mortal

i són les faltes d’ortografia» 
Joan Fuster

Des del moment en què escrivim un text, la intenció és que una lectora o lector siga capaç d’interpretar què volem dir amb aquell aplec de mots. I escriure quatre frases lligades, amb sentit, pot semblar fàcil, de la mateixa manera que ho pot semblar obtenir un bon plat de blat picat.

Així com per cuinar necessitem receptes, consells, truquets i pràctica o experiència si volem aconseguir un plat exquisit, a l’hora de redactar un text passa el mateix; cal que seguim unes instruccions lingüístiques bàsiques, si més no. La tasca d’una assessora lingüística, doncs, és fer que un text passe un filtre de receptes gramaticals, consells semàntics, truquets ortogràfics i pràctica lexicològica.

L’assessorament lingüístic no és només corregir faltes d’ortografia, és fer intel·ligible un conjunt de paraules en el sentit que li correspon; no és només traduir quatre ratlles, és interpretar què ha volgut dir l'autor amb eixos quatre versos. 

Àngels Sendra 

(Pràctica per a l'assignatura de TIC aplicades a l'assessorament lingüístic al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària)

Perspectiva

http://fotosantiguasdeibi.blogspot.com

Aquell dia va aprendre que tot el que 

volia veure ho tenia davant els seus ulls, 

només li calia encertar el punt de vista.

                                               

     Àngels Sendra

#microconte

I, anys després, ho aconseguí: va collir la Lluna i la va mossegar, però un gust agre s'esmunyí per la seua gola. Fou llavors quan s'adonà que havia estat lluitant contra feres per aconseguir tastar una fruita que encara era verda. I l'empeltà al Sol.

Àngels Sendra

I via fora!

Una melodia ompli aquest, nostre silenci 

que demana a crits molt suaus quelcom plaent.

Però aquest temps feixuc que intenta blasmar-nos

ara la nit, acreix el nostre intrèpid gest.   

Paraules sense vida intenten escapar   

però en són presoneres dels nostres llavis  

que es retroben i, extàtics, embogits, golafres 

assetgen tímids mots de culpabilitat. 

De la vida n'has fet un jardí de delícies:

tenim mil anys encara, i aquestes margarides.

Mirem de ser hui nosaltres, qui volem ser  

i negligim allò que insereix el camí.   

La nostra veu venç obstacles abominables. 

No aturem aquesta melodia afable. 

Marquem el ritme d’aquest silenci tan nostre. 

I “cridem qui som i que tothom ho escolti”. 

Àngels Sendra Morant

Treballs

Si us interessa, al bloc de Gemma Lluch trobareu una ressenya que vaig fer durant el curs passat en l'assignatura de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, en el Grau de Filologia Catalana, sobre Oda als peus i altres poemes de Marc Granell.

També hi trobareu una presentació sobre la darrera novel·la de Manel Álamo, Rèquiem per Reginald Huxley.