dissabte, 26 de novembre del 2011

circumstàncies vàries

S’aturava el temps
mentre les agulles del rellotge
no cessaven; irrompien finestres
i portals, cortines fosques.

Fora, la pluja abraçava tota la ciutat
i en els bassals s’enfonsaven
botes de colors, monocromes,
o peus descalços. Sortírem.

L’aigua ens esguitava les cames
i les mans plegades, corrent pels carrers
de noms diversos, de besos estranys.

Erem aigua, barrejada, cabalosa.
I volíem ser-ho.


                                                                                                            Àngels Sendra

dijous, 6 d’octubre del 2011

"SOBRE LA DECISIÓ D'ENGEGAR-HO TOT A RODAR", Quim Monzó

"La decisió d'engegar-ho tot a rodar neix el matí que, en mirar-vos al mirall de cada dia, descobriu que teniu tres pits en comptes de dos (i aquest tercer pit és igual en tots els altres: mateix volum, mateixa suavitat, mateix mugró ample i fosc), i què podeu fer aleshores sinó deixar la feina, tancar la porta d'una revolada, enviar a la merda l'oligofrènic que durant tants anys heu anomenat espòs, comprar un bitllet que us dugui a qualsevol lloc, i trobar-vos l'endemà a Mbarara (Uganda), sense saber ben bé què hi foteu, però xiroia i relaxada com mai."

(Uf, va dir ell, Quim Monzó)

diumenge, 31 de juliol del 2011

L'ESSÈNCIA

En essència sóc vent, i m’enlaire
sobre un ahir esquitxat d’afers efímers
hipòcrites; papers humits i mots
convertits en tinta esborrable.

Fent camí per carrers indescriptibles
i sensacions intrèpides.
Vigilant cada pas per recular, de nou.

Tots els camins són bons per fer camí...

I si només fóra el gelat... 



Àngels Sendra


  

Todo me modifica, pero nada me cambia
Salvador Dalí

dimecres, 13 d’abril del 2011

Si fem un cop d'ull

Dir sense dir.
Ni tan sols un xiuxiueig...

Rere els ulls
un món paral·lel d’idees
que no van enlloc.

I València, per la finestra.



Àngels Sendra

dissabte, 5 de març del 2011

SOLSTICI, de Miquel Martí i Pol

"Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres."


M.M.P.