dimecres, 18 de desembre del 2013

Assessorament lingüístic?

«Només hi ha un pecat mortal
i són les faltes d’ortografia» 
Joan Fuster


Des del moment en què escrivim un text, la intenció és que una lectora o lector siga capaç d’interpretar què volem dir amb aquell aplec de mots. I escriure quatre frases lligades, amb sentit, pot semblar fàcil, de la mateixa manera que ho pot semblar obtenir un bon plat de blat picat.

Així com per cuinar necessitem receptes, consells, truquets i pràctica o experiència si volem aconseguir un plat exquisit, a l’hora de redactar un text passa el mateix; cal que seguim unes instruccions lingüístiques bàsiques, si més no. La tasca d’una assessora lingüística, doncs, és fer que un text passe un filtre de receptes gramaticals, consells semàntics, truquets ortogràfics i pràctica lexicològica.

L’assessorament lingüístic no és només corregir faltes d’ortografia, és fer intel·ligible un conjunt de paraules en el sentit que li correspon; no és només traduir quatre ratlles, és interpretar què ha volgut dir l'autor amb eixos quatre versos. 


Àngels Sendra 

(Pràctica per a l'assignatura de TIC aplicades a l'assessorament lingüístic al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària)

dijous, 5 de setembre del 2013

Perspectiva



http://fotosantiguasdeibi.blogspot.com

Aquell dia va aprendre que tot el que 
volia veure ho tenia davant els seus ulls, 
només li calia encertar el punt de vista.


                                               


     Àngels Sendra


dijous, 29 d’agost del 2013

#microconte



I, anys després, ho aconseguí: va collir la Lluna i la va mossegar, però un gust agre s'esmunyí per la seua gola. Fou llavors quan s'adonà que havia estat lluitant contra feres per aconseguir tastar una fruita que encara era verda. I l'empeltà al Sol.




Àngels Sendra



dimecres, 24 de juliol del 2013

I via fora!



Una melodia ompli aquest, nostre silenci 
que demana a crits molt suaus quelcom plaent.
Però aquest temps feixuc que intenta blasmar-nos
ara la nit, acreix el nostre intrèpid gest.   


Paraules sense vida intenten escapar   
però en són presoneres dels nostres llavis  
que es retroben i, extàtics, embogits, golafres 
assetgen tímids mots de culpabilitat. 


De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.


Mirem de ser hui nosaltres, qui volem ser  
i negligim allò que insereix el camí.   
La nostra veu venç obstacles abominables. 


No aturem aquesta melodia afable. 
Marquem el ritme d’aquest silenci tan nostre. 
I “cridem qui som i que tothom ho escolti”. 





Àngels Sendra Morant

dijous, 10 de gener del 2013

Treballs

Si us interessa, al bloc de Gemma Lluch trobareu una ressenya que vaig fer durant el curs passat en l'assignatura de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, en el Grau de Filologia Catalana, sobre Oda als peus i altres poemes de Marc Granell.
També hi trobareu una presentació sobre la darrera novel·la de Manel Álamo, Rèquiem per Reginald Huxley.