dimecres, 24 de juliol del 2013

I via fora!



Una melodia ompli aquest, nostre silenci 
que demana a crits molt suaus quelcom plaent.
Però aquest temps feixuc que intenta blasmar-nos
ara la nit, acreix el nostre intrèpid gest.   


Paraules sense vida intenten escapar   
però en són presoneres dels nostres llavis  
que es retroben i, extàtics, embogits, golafres 
assetgen tímids mots de culpabilitat. 


De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.


Mirem de ser hui nosaltres, qui volem ser  
i negligim allò que insereix el camí.   
La nostra veu venç obstacles abominables. 


No aturem aquesta melodia afable. 
Marquem el ritme d’aquest silenci tan nostre. 
I “cridem qui som i que tothom ho escolti”. 





Àngels Sendra Morant