Endins

"No me n'aniria mai" -solia dir-li. I allà estava ella, anys després, estripant les agulles d'un rellotge fugisser.

À. Sendra

#microrelat

Va-i-vé

I allà amb els seus papers, quan pensava que començava a ser feliç de nou, els trons tornaven per indicar la pertorbació violenta de l'atmosfera.

À. Sendra

#microrelat

Fins l'últim quinze hi ha partida

El campanar de l’església toca dos quarts; són les quatre i mitja i el pare ja està quasi preparat. Jo la veritat és que estic nerviosa, i a punt de fa una bona estona. És la primera vegada que vaig al Zurdo. El iaio m’ha contat moltes partides que ha vist allí, en temps del Rovellet i Juliet d’Alginet, i fins i tot de Pavia. Però hui diu que no pot vindre, diu que li fa mal el pit, que són coses de l’edat i del temps que se li escapa. Jo crec que exagera un poc, però li he donat un bes, d’eixos que curen, perquè ens acompanye a la pròxima partida, «segur que sí, pelâïlleta», ha contestat, amb un somriure un poc amagat. Estic asseguda en l’entrada de casa i veig que el pare s’apropa, es posa l’abric, es col·loca els cabells i em diu: «Mo’nem, xiqueta?», i d’un bot em pose dreta. El Renault 18 ens espera en la porta.

(...)

À. Sendra

El benestar

No entenia com es podia estimar sense estimar-se, 

no sabia com funcionava això de voler-se sense voler.

I s'ho rumiava mentre l'observava somriure, 

de lluny, 

sense voler estimar-lo.

Àngels Sendra

Lligams

I, amb Elparadís de fons, li demanà que es casaren.
Ella li respongué que a l'endemà en parlarien: li acabava d'entrar la son al cos.

Àngels Sendra 

http://canalviajes.com/paseando-por-el-ponte-vecchio-de-florencia/

No més contes de princeses

Il·lustració de Denis Zilber

Els contes de princeses sempre 

li havien semblat estúpids, però 

cada nit desitjava tornar a somiar en aquell gripau.

Àngels Sendra

L'espera

Jo sóc això que miro i se m'escapa 
Jordi Sarsanedas

Havia esperat tan impacientment que arribara aquell dia que, quan el va tindre davant, 

no va saber com agafar-lo, i el va deixar escapar.

Àngels Sendra